Independència, la paraula amb més polèmica a Catalunya
La Fundació Catalunya Estat exposa als residents del Col·legi Major Ramon Llull la possibilitat d'una Catalunya independent. El seus pilars a favor d'aquesta noció són l'espoli econòmic i la llengua. Es va projectar el dimecres a les 21.15h a la sala del projector.
Ricard Garreta, de l'àrea de territori, i un company seu van voler posar en matèria als residents. Per començar, es va visualitzar un documental anomenat "Pròxima estació: Independència", el treball de recerca d'uns estudiants de batxiller. Una pel·lícula de 45 minuts en la que diferents personalitats de la política, la cultura, l'economia i la comunicació catalana exposen els seus arguments a favor de la independència de Catalunya.
Seguidament, els dos representats de Fundació Catalunya Estat van presentar el problema de l'espoli econòmic que està patint la Comunitat catalana. Les xifres són contundents. Uns 20.600 milions d'euros són enviats a Madrid en forma d'impostos. El que retorna és una quantitat mínima en comparació. De fet, Catalunya es troba en el 3r lloc a l'hora de tributar impostos. Per damunt s'hi troben Madrid, en primer lloc, i les Illes Balears, en segon lloc. El curiós es que a l'hora de rebre els diners, Catalunya es troba en l'11è lloc.
Al 2005, per cada 100 euros que pagava un català, l'Estat es quedava 35,5€ i en retornava 64,5€. Al 2010, el dèficit fiscal català estimat era d'una pèrdua de 2.750 euros a l'any. Per comparar: els EUA tenen un dèficit fiscal del 2,5% del PIB, a Canadà i a Austràlia el 2% del PIB. A Catalunya, el nivell és d'un 9,8% del PIB. Les dades ho diuen tot.
(Per saber-ne més: Presentacions)
No obstant, encara que les raons econòmiques tenen molt de pes, es va parlar de la possibilitat de convertir Catalunya en un estat federal. En aquest estat, Catalunya s'auto governaria i podria dur a terme les polítiques econòmiques i socials que desitgessin. Llavors un dels representats de Catalunya Estat va deixar clar que no domés eren les raons econòmiques el que l'impulsaven a la independència, sinó que també hi participava el desig de ser-ho per qüestions personals i culturals. Així doncs, va quedar clar que, tot i que un sector de la població (ample majoria) desitja la independència, hi hauria altres solucions que serien iguals de factibles.
Com que a la residència hi conviu gent de tots els racons d'Espanya, va sortir la qüestió de la independència dels "països catalans", i que passaria amb les Illes Balears i la Comunitat Valenciana si Catalunya aconseguia el seu objectiu. El conferenciant va manifestar que segurament seguirien el mateix camí ja que es trobarien amb el mateix problema econòmic, però que el procés seria més lent.
Arrel d'aquesta conferència, es va realitzar una enquesta no representativa a 28 residents. La pregunta era si estaven a favor de la independència de Catalunya i els resultats van ser els següents: el 68% va votar a favor, el 29% va votar que els hi donava igual i el 3% va votar en contra.
Video demostració Fundació Catalunya Estat
