Independència, la paraula amb més polèmica a Catalunya
La Fundació Catalunya Estat exposa als residents del Col·legi Major Ramon Llull la possibilitat d'una Catalunya independent. El seus pilars a favor d'aquesta noció són l'espoli econòmic i la llengua. Es va projectar el dimecres a les 21.15h a la sala del projector.
Ricard Garreta, de l'àrea de territori, i un company seu van voler posar en matèria als residents. Per començar, es va visualitzar un documental anomenat "Pròxima estació: Independència", el treball de recerca d'uns estudiants de batxiller. Una pel·lícula de 45 minuts en la que diferents personalitats de la política, la cultura, l'economia i la comunicació catalana exposen els seus arguments a favor de la independència de Catalunya.
Seguidament, els dos representats de Fundació Catalunya Estat van presentar el problema de l'espoli econòmic que està patint la Comunitat catalana. Les xifres són contundents. Uns 20.600 milions d'euros són enviats a Madrid en forma d'impostos. El que retorna és una quantitat mínima en comparació. De fet, Catalunya es troba en el 3r lloc a l'hora de tributar impostos. Per damunt s'hi troben Madrid, en primer lloc, i les Illes Balears, en segon lloc. El curiós es que a l'hora de rebre els diners, Catalunya es troba en l'11è lloc.
Al 2005, per cada 100 euros que pagava un català, l'Estat es quedava 35,5€ i en retornava 64,5€. Al 2010, el dèficit fiscal català estimat era d'una pèrdua de 2.750 euros a l'any. Per comparar: els EUA tenen un dèficit fiscal del 2,5% del PIB, a Canadà i a Austràlia el 2% del PIB. A Catalunya, el nivell és d'un 9,8% del PIB. Les dades ho diuen tot.
(Per saber-ne més: Presentacions)
No obstant, encara que les raons econòmiques tenen molt de pes, es va parlar de la possibilitat de convertir Catalunya en un estat federal. En aquest estat, Catalunya s'auto governaria i podria dur a terme les polítiques econòmiques i socials que desitgessin. Llavors un dels representats de Catalunya Estat va deixar clar que no domés eren les raons econòmiques el que l'impulsaven a la independència, sinó que també hi participava el desig de ser-ho per qüestions personals i culturals. Així doncs, va quedar clar que, tot i que un sector de la població (ample majoria) desitja la independència, hi hauria altres solucions que serien iguals de factibles.
Com que a la residència hi conviu gent de tots els racons d'Espanya, va sortir la qüestió de la independència dels "països catalans", i que passaria amb les Illes Balears i la Comunitat Valenciana si Catalunya aconseguia el seu objectiu. El conferenciant va manifestar que segurament seguirien el mateix camí ja que es trobarien amb el mateix problema econòmic, però que el procés seria més lent.
Arrel d'aquesta conferència, es va realitzar una enquesta no representativa a 28 residents. La pregunta era si estaven a favor de la independència de Catalunya i els resultats van ser els següents: el 68% va votar a favor, el 29% va votar que els hi donava igual i el 3% va votar en contra.
Video demostració Fundació Catalunya Estat
Amelia, em pareix interessant el tema possat a debatir, som conscient que no som del tot informada ni interessada per aquesta qüestió, vull donar la meva opinió encara que no sigui compartida com a bona Mallorquina que som. Encara que no comparteixi el fet d'estar a favor de la independència, és ben cert que les dades són clares. També crec que cal remarcar que no és l'únic territori que es veu sotmès a aquest fet. Amb això, m'estic referint a què no és un cas exclusiu perquè ja des de temps enrere sempre s'ha fet ús de la capital com administradora del que, en teoria, anomenam ESPANYA. Sempre he considerat que és difícil posar d'acord molts tipus de mentalitats diferents i, que aquestes, arribin a un acord. Però, el meu punt de vista, és que units sempre se'n treu més profit que no de manera individual. Potser que a la pràctica no sigui factible però ho consider oportú per a arribar una meta, a una espècie d'inclusió. A part d'això també es deu aquest fet anomenat "espoli econòmic" a què en aquest món hem de ser solidaris i, en un principi, els que més riquesa generen, són els que més han d'ajudar i aportar econòmicament i, a més a més, són els que menys diners reben; no vull entrar en disputes de si a la pràctica aquest fet només es duu a terme per a ser solidàri o l'utilitzen per a enriquir-se més. Simplement crec que els valors han d'ajustar-se en un equilibri que, avui dia, s'ha perdut d'una manera precipitadament exagerada. De totes maneres, és important també tenir en compte que al fet anomenat "espoli econòmic" que estic d'acord que és cert que es dona actualment, el veig reflectit a nivell mundial. Aquells que més generen, dónen a aquells que més necessiten.
ResponderEliminarPodria parlar de molts més aspectes que influeixen i determinen aquest debat però crec que he sabut enfocar el perfil que volia donar tenint influència d'una assignatura que estic estudiant ara.
Un beso molt fort Ame.
Monica moltes gràcies per comentari! A tot lo que dius tu hi estic bastant d'acord, jo encara no sé si estic a favor o en contra de la independència o no, però el que sí que és cert és que, econòmicament, és un desastre. Jo no en tenia ni idea de lo que passava amb els diners, i encara que estic d'acord en que qui més guanya és qui més ha de repatir, el que és cert és que hi ha molta desigualtat entre dues comunitats que guanyen el mateix i, en canvi, no perden igual. Des de fa uns anys s'espoli a Catalunya és bastant dràstic, inclús exagerat.
ResponderEliminarHo he presentat així perquè he d'intentar ser lo més neutral possible, i els fets són els fets.Encara que estic d'acord que junts podem fer molt més que separats. Però ja te dic, jo no m'hi puc posicionar a nes blog perquè és per una assignatura on se suposa que he de fer noticies objectives (o almenys intentar-ho). Per sort cadascú té les seves opinions diferents! Moltes gràcies!!
Un beso enorme!